AUDIOBOOM WITH PAU

https://plus.google.com/109059665378916331358/posts/Cxj8tVg9Hox

Viatge a Hondures

Aquest viatge el vaig fer fa deu anys. Vam anar de vacances a Hondures un mes amb els meus pares només, perquè encara no havien nascut les meves germanes. Feia 5 anys que no vèiem a la nostra família d'Hondures, des de que vam marxar quan jo tenia un any d'edat, nosaltres encara no els havíem vist.

Uns dels dies més destacat va ser el dia que vam arribar allà, va ser molt gran, ens van rebre amb una festa la família del meu pare juntament amb la família de la meva mare. Un altre dia destacat va ser quan vam tirar petards amb els meus cosins, encara que jo no en tirés gaires, m’ho vaig passar molt bé, això va ser el vint-i-quatre de desembre. Allà es celebra el Nadal amb petards i a la platja ja que allà sempre és estiu, tot l’any. Tres dies després va ser un dels millors, vam anar a la platja i jo vaig anar a darrera, en una “paila”, ens vam parar en meitat del camí a comprar coco ben fresquet acabat de tallar de l’arbre. Vam arribar a la platja i ja no recordo més d’aquell dia.

Podria explicar moltes més experiències que vaig passar en el meu país natal perquè un mes allà sembla poc quan ets gran però quan ets petit és com si fos tot un estiu. Només us vull deixar amb una foto d’una “paila”. És tot aquest maleter descpbert.

En busca de un mundo mejor

Bueno hijo… hace 10 años tuve que marcharme de Siria para Marruecos porque había guerra, exactamente me fui de refugiado a la ciudad de Oujda, en la frontera entre Marruecos y Argelia. Allí, estaba solo, había tenido que dejar a mi familia en Siria, sí, pero en otra ciudad. No podía arriesgarme a ir con ellos en busca de algo mejor sin saber lo que nos podía pasar en el día de mañana, si íbamos a tener comida el día siguiente, por eso los dejé con tu tío Mohamed. Recuerdo que, en Oujda, las instalaciones eran horribles, no era nada higiénico y la comida, no sé si era porque tenía mucha hambre, pero la sentí rica aunque no me llenaba el estómago. En ese entonces tenía mucho miedo a perder a mi familia y eso que me comprometí con ellos y con Al-lah a que encontraría un mundo mejor. Por lo visto no encontré algo deseable con ellos para poder vivir. Los perdí. La maldita guerra no me dejó disfrutar con ellos. Aunque ahora estoy aquí, contigo hijo, mi otra nueva familia

Com arribar a ser un bon estudiant

Primer de tot, per ser un bon estudiant i poder viure del que has estudiat, no has de suspendre cap assignatura. I per no suspendre cap, has de estar atent a la classe, no xerrar quan no toca i estudiar el suficient. Estudiar, sí, però no a última hora ni dos dies abans, ho has de fer una setmana abans per anar bé, i com per ser un bon estudiant no t’has de conformar només en aprovar sinó que també has de treure, com a mínim, un notable en cada assignatura. Segon, després d’haver fet bé l’estudi obligatori, l’ESO, t’ho has de prendre amb calma, hauries de triar a fer un batxillerat que les assignatures et siguin fàcils i que, sobretot, t’agradin. Continues igual o millor que abans, posant l’orella a classe i estudiant correctament. Tercer, quan acabes batxillerat, tens dues opcions i te’n vas a treballa o te’n vas a la universitat. Si vols arribar a ser algo més t’aconsello que vagis a la universitat. I com has estat un bon estudiant et poden becar i sinó, doncs, amb una mica de calers t’ho pagues amb algun treballet com, repartidor de pizzes o cambrer o una cosa per l’estil. Per acabar, quan acabis la universitat i treballis, ja podràs dir que has sigut un bon estudiant i que has pogut sobreviure.

THE STORY OF MY FATHER

This is one of the stories or anecdotes that my father, used to explain me. This happened in a secondary school next to the mountains. My father was 15 years old. In the playtime, he could go out of the school easily because the fence wasn't well done yet. He took a horse that was tied on a stick. My dad began to ride it on the playground and he greeted to people until the teacher told him: “Come here now Dilbert”, but my father, as he was nervous instead of the horse, he spurned the horse and the animal went on running. The horse headed to the fence; my dad was falling and he only was caught for the hair and the neck. Before it jumped the fence, he stop the horse for the rope. As the animal running, he went over him and landed on his feet. He tied the horse and he went directly to the address.

The 2000's

Mujeres y hombres y viceversa

Mujeres y hombres y viceversa (MYHYV) se emite en Telecinco de doce y media de la mañana hasta las dos y media de la tarde. Su género es el “dating show” o traducido al español, programa de citas o concurso de citas.

El plató se divide en dos partes: el público y los que están delante de ellos, que son los tronistas, más sus pretendientas. En el público se destacan cinco o seis personas. La más importante es la presentadora, Emma García, y después vienen los que comentan sobre lo que está pasando en el plató y sobre las  citas que han visto a lo largo del programa. Liz, Olaya, Tamara, éstos son unos de los que intervienen más en el programa. En cuanto los tronistas hay tres: Fede, Alex e Isaac. Ellos tienen pretendientas y ellos tienen que elegir de tantas que tienen, tres para tener citas con ellas. Ellos tres comparten una casa que es del programa. Conviven juntos y allí gracias a que la casa es grande hacen las citas.

Lo bueno de este programa es que siempre te sacan una sonrisa de la gracia que produce Fede ya que a veces no se expresa muy bien porque él es italiano. También te entretiene mucho y tienes ganas de saber lo que pasa. Cuanto más lo miras más ganas te dan de verlo porque al final de cada programa te deja con intriga.