Excursió de Olot-Girona

Aquest estiu passat em van vindre a visitar els meus cosins de Barcelona. Es van quedar una setmana a casa nostra. Un dia d¡aquests ens estàvem avorrint i els hi vaig proposar de fer una ruta en bicicleta. Ells van dir que sí i vam buscar per internet una ruta que sigués divertida i difícil de superar, per així motivar-nos més. La ruta que vam escollir va ser la de Olot-Girona. Vam imprimir el mapa i li vam dir al meu pare si ens podia portar amb la furgoneta cap a Olot. Ell per suposat ens va dir que sí. L'únic que havíem de portar era: la bicicleta, roba esportiva, aigua i diners per anar a dinar algún restaurant que hi hagués al costat de la ruta.

Ja que Olot està situada en un lloc alt geogràficament al principi va ser fàcil per aquest motiu, tot baixada. Després ja es va complicar més, durant el camí ens vam trobar un ciclista professional que estava pujant tot el que havíem baixat. Aquest ciclista jo en el vaig reconèixer però el meu cosí, que per cert és un gran aficionat al ciclisme, el va identificar quasi bé al instant. Una hora després d'aquesta anècdota que no se m'oblidarà mai, vam parar al restaurant " Celler Can Amer" que està en el poble que es diu igual que el restaurant: Amer. El menjar estava deliciós, 5 estrelles, els cambrers molt amables i tot perfecte. Després de menjar, tornar a agafar la bicicleta ens va costar molt ja que estàvem tips i poc a poc s'estava baixant una soneta que ens quedaríem frits allà mateix. Temps més tard, 2 hores i mitja aproximadament, va començar a caure unes gotetes insignificants però deu minuts més tard, es va ennuvolar tot i va començar a fer una tempesta que feia por. Tot els camps verds i el sol que els il·luminava es va esfumar tot per culpa d'aquesta fastigosa pluja. Ja quasi al final de la ruta a 5 km de Girona, a Bescanó, jo personalment i ells també, suposo, per la cara que feien, estàvem tots rebentats i ben xops. En acabar la ruta vam estar mol feliços pel que havíem aconseguit junts però la part negativa era el gran refredat que ens esperava el dia següent.

I sí, efectivament, a part que no ens podíem aixecar del llit amb ple d'agulletes, a sobre vam acabar amb un grandíssim refredat.

Aquí us deixo un petit mapa perquè us feu una petita idea del que vam fer:

Viatge a Hondures

Aquest viatge el vaig fer fa deu anys. Vam anar de vacances a Hondures un mes amb els meus pares només, perquè encara no havien nascut les meves germanes. Feia 5 anys que no vèiem a la nostra família d'Hondures, des de que vam marxar quan jo tenia un any d'edat, nosaltres encara no els havíem vist.

Uns dels dies més destacat va ser el dia que vam arribar allà, va ser molt gran, ens van rebre amb una festa la família del meu pare juntament amb la família de la meva mare. Un altre dia destacat va ser quan vam tirar petards amb els meus cosins, encara que jo no en tirés gaires, m’ho vaig passar molt bé, això va ser el vint-i-quatre de desembre. Allà es celebra el Nadal amb petards i a la platja ja que allà sempre és estiu, tot l’any. Tres dies després va ser un dels millors, vam anar a la platja i jo vaig anar a darrera, en una “paila”, ens vam parar en meitat del camí a comprar coco ben fresquet acabat de tallar de l’arbre. Vam arribar a la platja i ja no recordo més d’aquell dia.

Podria explicar moltes més experiències que vaig passar en el meu país natal perquè un mes allà sembla poc quan ets gran però quan ets petit és com si fos tot un estiu. Només us vull deixar amb una foto d’una “paila”. És tot aquest maleter descpbert.

Com arribar a ser un bon estudiant

Primer de tot, per ser un bon estudiant i poder viure del que has estudiat, no has de suspendre cap assignatura. I per no suspendre cap, has de estar atent a la classe, no xerrar quan no toca i estudiar el suficient. Estudiar, sí, però no a última hora ni dos dies abans, ho has de fer una setmana abans per anar bé, i com per ser un bon estudiant no t’has de conformar només en aprovar sinó que també has de treure, com a mínim, un notable en cada assignatura. Segon, després d’haver fet bé l’estudi obligatori, l’ESO, t’ho has de prendre amb calma, hauries de triar a fer un batxillerat que les assignatures et siguin fàcils i que, sobretot, t’agradin. Continues igual o millor que abans, posant l’orella a classe i estudiant correctament. Tercer, quan acabes batxillerat, tens dues opcions i te’n vas a treballa o te’n vas a la universitat. Si vols arribar a ser algo més t’aconsello que vagis a la universitat. I com has estat un bon estudiant et poden becar i sinó, doncs, amb una mica de calers t’ho pagues amb algun treballet com, repartidor de pizzes o cambrer o una cosa per l’estil. Per acabar, quan acabis la universitat i treballis, ja podràs dir que has sigut un bon estudiant i que has pogut sobreviure.

L'història d'en Mereneguera

Continuació de la narració 5

ACTE 1

(L’endemà l’Anna truca a en Merenguera)

Anna: Merenguera estic molt trista per el que em vas fer ahir.

Merenguera: Carinyu, ho sento... Et demano perdó. Reconeixo que ahir em vaig passar.

Anna: Et perdono amor meu, però que sigui l’última vegada que em facis això davant dels teus amics.

Merenguera: Gràcies amor. ¿ Vols que et vagi a buscar a casa per anar-nos a prendre un gelat al centre de la ciutat ?

Anna: Clar que sí, això no es pregunta. T’espero abaix. Fins ara.

Merenguera: Un petó fins ara.

ACTE 2

(Tots dos ja prenent-se el gelat, en el centre de la ciutat)

Anna: Mira qui hi ha allà davant, és l’Alba, no vull ni que li parlis.

Merenguera: Però...

Anna: Calla i fes-me cas!

Merenguera: Anna, ja estic fart que em cridis, em manis, en fi, de tu! A hores d’ara no vull estar amb tu, trenco aquesta relació.

Anna: A sí ? Doncs a prendre pel sac !

(L’Anna i en Merenguera se separen i agafen camins diferents, L’Anna cap a casa seva i en Merenguera cap a on està l’Alba)

Alba: Bondia Merenguera, Què fas aquí?

Merenguera: Bon dia, m’estic menjant un gelat. ¿ I tu que fas aquí?

Alba: Menjant-me un gelat.

Merenguera: Quina casualitat! - Canviant de tema -. Et vull dir una cosa molt seriosament.

Alba: Digues.

Merenguera: Doncs que estic colat per tu. ¿ Vols sortir amb mi ?

Alba: ¿ Tu no estàs sortint amb l’Anna ?

Merenguera: No, avui he tallat.

Alba: Doncs Merenguera, sincerament no vull.

(De sobte a l’Alba li truquen i...)

Fer les maletes per sempre

Hi ha un nen que des de primer de primària fins a secundària jugava amb mi a bàsquet. Sempre hem sigut befes, i sempre intentàvem estar junts per fer qualsevol cosa, jugar, anar al cine, anar a les fires d’Amsterdam, quedar per menjar frankfurts que tant ens agradaven, i moltíssimes coses més que hem fet durant molts anys. El 19 de juliol del 2008, amb 40 anys, tots dos, la gran amistat que havíem establert, es va trencar per complet. Per qüestions polítiques i econòmiques vam haver de fer les maletes, per marxar d’Amsterdam, però amb destins diferents per mala sort. Ell cap a Mèxic, concretament a la capital, Ciudad de México i jo cap a Bombai, a la Índia. Em vaig apuntar el seu número de telèfon per estar en contacte, però desgraciadament vaig perdre el mòbil. Vaig anar a una companyia per veure si podria tenir el mateix número de telèfon d’abans, així almenys ell em podria trucar però em van dir que no, que me’l tenien que canviar, encara que no l’hagués perdut el tenia que canviar per dos raons: una perquè si jo truques amb el mòbil de abans em vindria una factura inimaginable i dos, la menys important, els números de la índia tenen 12 xifres . Vaig intentar buscar-lo per Facebook i per twitter però desgraciadament no el vaig trobar. Així vaig perdre totalment el contacte amb ell. Definitivament vam fer les maletes per sempre.

Arnol Dumbledore

A l’any 1970 va néixer l’Arnol Dumbledore Livingstone. El mateix dia de la seva arribada al món, era l’aniversari de la seva mare Amyiadira o coneguda per Amy.

Passa uns anys, després de l’ESO, estudià la llengua espanyola per ser mestre de secundària. Després va veure que no li agradava tant. Va ser doncs quan va voler ser científic. A partir d’aquests moment va deixar la llengua castellana i va començar a estudiar Física, Química, entre d’altres matèries. Quan va acabar el més bàsic, va inventar amb un amic seu, a l’any 1997, un aparell elèctric que la seva funció era espantar els mosquits. Fins a l’any 2000 quasi quasi a punt de canviar cap al nou segle, descobreix al nou cotxe “110sx3d” d’última generació. Aquest llançament revoluciona al món. La gent fins tot ara se’l compra per les grans virtuts que té. En aquell mateix any li donen el premi com a millor cotxe del s. xx.

Aquesta és la fantàstica història de com es va fer famós el gran científic Arnol Dumbledore Livingstone.  

Gèneres literaris

-Poesia

La poesia lírica és un gènere literari on el poeta s’expressa d’una manera emocional i ell dintre de la poesia s’identifica de moltes maneres: amb un “jo”, amb “tu”, amb el seu propi nom i cognom, etc. Hi ha cinc maneres diferents que es pot expressar el llenguatge poètic. Poden ser el de escultura, la pintura, la música, el cinema i la literatura. Els principals subgèneres de la poesia son: el poema, de manera escrita i l’altre que és el líric que s’expressa en forma de cant.

-Narrativa

El narrador és essencial. Lamentablement no hi ha cap coincidència entre l’autor i el narrador. En tota obra narrativa el més important no és el que s’explica sinó com s’explica. Els tipus de narradors més utilitzats són: el narrador protagonista, el narrador personatge, el narrador testimoni, el narrador editor i el narrador omniscient. Hi ha tres tipus de narració: la novel·la, el conte i el roman. La novel·la és el llibre més extens d’aquests tres, el conte el que menys i el roman una mica més que el compte però no més que la novel·la. També ni ha unes que s’expliquen oralment: les rondalles, les faules i les llegendes.

-Teatre

Els gèneres teatrals més importants són:

La tragèdia passa a l’època clàssica, conta amb un heroi que realitza accions contra les lleis humanes, i normalment sempre acaba amb tragèdia innocentment.

La comèdia conte amb personatges que representen una història sobre la vida quotidiana amb vestimentes gracioses o fins i tot ridícules però que fan la rialla de l’espectador.

EL drama conta d’uns personatges populars que viuen situacions dramàtiques degut a les passions humanes que acaben amb final tràgic o amb final feliç però sempre amb un gust bastant amarg.

I de subgèneres hi ha: l’entremès, el sainet, la farsa, teatre religiós, opera, la sarsuela i la comèdia musical.

-Assaig

L’assaig és un gènere que s’inscriu en el marc d’idees i que reflecciona sobre interrogants relacionats amb la condició humana. L’actor exposa el seu pensament sense estructura rígida i va elaborant les seves idees a mesura que les posa per escrit.

La biografia de l'Steve

L’ Stanley Steve Dilbert Jiménez és un nen que va néixer a Progreso Yoro (Hondures), el set de setembre de mil nou-cents noranta-nou. Un any després de néixer, va marxar del seu país natal cap a Espanya. L’ Steve va anar a la guarderia de Bàscara (Llar d’infants). En aquest moment vivia a Galliners. Després va passar al col·legi de St. Esteve de Guialbes, on va començar a viure a Salt. Quan va fer 5 anys va anar de vacances cap a Hondures durant 2 o 3 mesos. Quan va tornar es va mudar a les Olives. Durant aquests set anys que va viure allà, va estar jugant al futbol al F.C.Bàscara. Als dotze anys es va mudar a St. Esteve de Guialbes i va començar a fer futbol americà. Actualment té catorze anys i està fent 3er d’ESO.

L’ Stanley és un nano intel·ligent. Depèn de quina matèria li posa moltes ganes. És amigable i simpàtic. Físicament és morè, gros, alt i amb unes galtes ben grosses com les del seu pare, i les seves germanes. El cabell és negre i bastant curt. No és pelut, la gent sempre li pregunta si s’ha depilat i ell respon que no. L’últim, és que té els colors morrons .