Ja que Olot està situada en un lloc alt geogràficament al principi va ser fàcil per aquest motiu, tot baixada. Després ja es va complicar més, durant el camí ens vam trobar un ciclista professional que estava pujant tot el que havíem baixat. Aquest ciclista jo en el vaig reconèixer però el meu cosí, que per cert és un gran aficionat al ciclisme, el va identificar quasi bé al instant. Una hora després d'aquesta anècdota que no se m'oblidarà mai, vam parar al restaurant " Celler Can Amer" que està en el poble que es diu igual que el restaurant: Amer. El menjar estava deliciós, 5 estrelles, els cambrers molt amables i tot perfecte. Després de menjar, tornar a agafar la bicicleta ens va costar molt ja que estàvem tips i poc a poc s'estava baixant una soneta que ens quedaríem frits allà mateix. Temps més tard, 2 hores i mitja aproximadament, va començar a caure unes gotetes insignificants però deu minuts més tard, es va ennuvolar tot i va començar a fer una tempesta que feia por. Tot els camps verds i el sol que els il·luminava es va esfumar tot per culpa d'aquesta fastigosa pluja. Ja quasi al final de la ruta a 5 km de Girona, a Bescanó, jo personalment i ells també, suposo, per la cara que feien, estàvem tots rebentats i ben xops. En acabar la ruta vam estar mol feliços pel que havíem aconseguit junts però la part negativa era el gran refredat que ens esperava el dia següent.
I sí, efectivament, a part que no ens podíem aixecar del llit amb ple d'agulletes, a sobre vam acabar amb un grandíssim refredat.
Aquí us deixo un petit mapa perquè us feu una petita idea del que vam fer:
