padlet with pau

http://es.padlet.com/wall/fen8wv1638dw

Countryside or big city?

There are people who say that it's better for children to grow up in the countryside than in a big city, and there're some other people who say the opposite. Personally I think that it is better for the children to grow up in the countryside for some reasons.

One of the reasons is because around the village there're a lot of woods, lands, nature and this is a contribution to the health of the children and their knowledge about the animals and life or the green areas. An other and the most important factor is that a village is safer than a big city. In the city there's a lot of traffic dangerous things for teenagers, drugs, alcohol...

To conclude, I think that it's better to live in the countryside.

Excursió de Olot-Girona

Aquest estiu passat em van vindre a visitar els meus cosins de Barcelona. Es van quedar una setmana a casa nostra. Un dia d¡aquests ens estàvem avorrint i els hi vaig proposar de fer una ruta en bicicleta. Ells van dir que sí i vam buscar per internet una ruta que sigués divertida i difícil de superar, per així motivar-nos més. La ruta que vam escollir va ser la de Olot-Girona. Vam imprimir el mapa i li vam dir al meu pare si ens podia portar amb la furgoneta cap a Olot. Ell per suposat ens va dir que sí. L'únic que havíem de portar era: la bicicleta, roba esportiva, aigua i diners per anar a dinar algún restaurant que hi hagués al costat de la ruta.

Ja que Olot està situada en un lloc alt geogràficament al principi va ser fàcil per aquest motiu, tot baixada. Després ja es va complicar més, durant el camí ens vam trobar un ciclista professional que estava pujant tot el que havíem baixat. Aquest ciclista jo en el vaig reconèixer però el meu cosí, que per cert és un gran aficionat al ciclisme, el va identificar quasi bé al instant. Una hora després d'aquesta anècdota que no se m'oblidarà mai, vam parar al restaurant " Celler Can Amer" que està en el poble que es diu igual que el restaurant: Amer. El menjar estava deliciós, 5 estrelles, els cambrers molt amables i tot perfecte. Després de menjar, tornar a agafar la bicicleta ens va costar molt ja que estàvem tips i poc a poc s'estava baixant una soneta que ens quedaríem frits allà mateix. Temps més tard, 2 hores i mitja aproximadament, va començar a caure unes gotetes insignificants però deu minuts més tard, es va ennuvolar tot i va començar a fer una tempesta que feia por. Tot els camps verds i el sol que els il·luminava es va esfumar tot per culpa d'aquesta fastigosa pluja. Ja quasi al final de la ruta a 5 km de Girona, a Bescanó, jo personalment i ells també, suposo, per la cara que feien, estàvem tots rebentats i ben xops. En acabar la ruta vam estar mol feliços pel que havíem aconseguit junts però la part negativa era el gran refredat que ens esperava el dia següent.

I sí, efectivament, a part que no ens podíem aixecar del llit amb ple d'agulletes, a sobre vam acabar amb un grandíssim refredat.

Aquí us deixo un petit mapa perquè us feu una petita idea del que vam fer:

Complete the sentences

A boring friend is a friend who when you stay with him, always you get bored and this means that he isn't funny and time pass very slow.

Yesterday i went to the house of my friend Oleguer and he played with the laptop and he didn't say anything. I only watched as he was playing and for this reason i think that my friend is very boring.

An exciting moment is a funny moment in which you laugh and you don't want it to finish. Time goes very fast.

The last year i went to London on holidays and i went a concert of Bruno Mars and i passed an exciting moment.

An interesting film is a film which you can’t stop watching because it is good.

Father, do you want to see this movie which I think is interesting?

A worrying situation is a situation that for example your mother falls off the horse and she faints and you are nervous and worried for her health.

I hate worrying situation because I am very nervous, very sensitive and to the minimum I would put mourn.

An annoying classmate is when he doesn't stop and he only spends time interrupting the lesson and he does not let students concentrate.

In my class there are 2 persons who they are annoying in my class and i can't concentrate for guilt of they.

- I get annoyed that the people around me, are arrogant, pimp and that they don't respect other people.

- I feel embarrassed when for example I tell a joke or a jest and nobody laughs.

- I am shocked when I see poor people how they live with little things and little money. - I feel relaxed when I leave my house and I go to play football with my club and I train hard, this way I relax and I vent.

- I'm not interested in people who are ugly, who always want to win games, that they are bad losers and always get angry or they don’t behave.

Are you for or against protected natural areas ?

At the moment, Catalonia is the second region of WSpain that has more natural areas. In Spain only 3% of the superface belongs to natural areas.

One of the arguments for protected natural areas is that the animals need their space. Some animals wouldn't exist if it weren't for natural areas. Animals are face when we let them ground.

On the other hand, the polity behind these areas is very strict and when the people want to visit they didn't make more. For the pollution, for the noise pollution... You didn't hunt of curse.

All in all, my conclusion is that protected natural areas are good. They must remain. The animals will thank us.

INTERVEW TO JACK

https://audioboom.com/boos/3141256-intervew-to-jack-an-skinhead PAU and STANLEY

CARTA AL MINISTERIO DE EDUCACIÓN

                                                                                                   Rep. Dominicana, 19 de marzo de 2009

Estimado Ministerio de Educación:

 Me dirijo a ustedes como profesor colaborador de la escuela Don Bosco, en Santo Domingo.

 En el colegio en el cual trabajo no hay dinero y necesito subvenciones económicas para llevar a cabo un proyecto educativo.

El proyecto consiste en realizar una biblioteca infantil en la que los niños a la hora de aprender les sea más fácil y divertido. Básicamente nos gustaría tener más material de este modelo, es decir: libros, DVD, etc para que aprender, a los niños les sea una alegría.

 Atentamente,

 Ricardo Costa

Como llegar a se un buen lobo feroz (caperucita roja)

Ingredientes:

- Una pizca de amabilidad
- Un par de excelentes cuerdas vocales
- 1 Kg de maldad
- 2 vasos de falsedad
- 100 g de agresividad
- 250 g de furia - Un buen puñado de pelo
- 20 garras bien afiladas
- 4 colmillos puntiagudos

Elaboración:

Empiece poniendo las cuerdas vocales en una bandeja de aluminio y póngales una pizca de amabilidad con un vaso de falsedad. Póngalo todo juntamente en el horno a unos 180ºC y téngalo allí durante 45 minutos. Mientras tanto vamos a preparar la masa para que le salga feroz. Comience poniendo un quilo de maldad y mézclelo con el vaso que le queda de falsedad. Cuando usted, haya terminado de mezclar bien los ingredientes, añádele, 100 g de agresividad juntamente con 250 g de furia. Acabada la masa déjela unos 30 minutos aproximadamente reposándola en el congelador. Finalmente emplátelo y cómase el delicioso banquete  y después póngase el pelo alrededor de su cuerpo y acábelo poniéndose las garras y los colmillos. Ahora sí, ya podrá fardar de que es un buen lobo feroz.

¿QUÉ OPINAS TÚ SOBRE OPINAR POR INTERNET?

Hará más o menos entre cuatro y diez años que empezaron las redes sociales; Twitter, Twenti, Facebook e Instagram. Lo que alimenta estas redes sociales son sus comentarios. Si no fuera por las opiniones de la gente, estas redes no tendrían sentido y, por lo tanto, no tendrían es fama que tienen hoy en día.

Es bueno opinar en las redes sociales. Cada uno es libre para poder hacerlo. Hay programas de televisión que se basan en preguntar a sus seguidores qué piensan sobre esto, qué piensan sobre lo otro. Pero, y digo pero porque hay que tener cuidado, está muy bien opinar, el problema es que hay gente que se les van las palabras de la lengua y, eso, puede ofender, herir, los sentimientos de alguien. Las personas que hacen esta infracción deben ser penalizadas y las opiniones eliminadas, aunque pienso que siempre habrá opiniones inadecuadas, y jamás se acabarán.

Mi conclusión es que las opiniones son buenas y deben seguir estando y que las opiniones en desproporción nunca se van a acabar.

AUDIOBOOM WITH PAU

https://plus.google.com/109059665378916331358/posts/Cxj8tVg9Hox

Viatge a Hondures

Aquest viatge el vaig fer fa deu anys. Vam anar de vacances a Hondures un mes amb els meus pares només, perquè encara no havien nascut les meves germanes. Feia 5 anys que no vèiem a la nostra família d'Hondures, des de que vam marxar quan jo tenia un any d'edat, nosaltres encara no els havíem vist.

Uns dels dies més destacat va ser el dia que vam arribar allà, va ser molt gran, ens van rebre amb una festa la família del meu pare juntament amb la família de la meva mare. Un altre dia destacat va ser quan vam tirar petards amb els meus cosins, encara que jo no en tirés gaires, m’ho vaig passar molt bé, això va ser el vint-i-quatre de desembre. Allà es celebra el Nadal amb petards i a la platja ja que allà sempre és estiu, tot l’any. Tres dies després va ser un dels millors, vam anar a la platja i jo vaig anar a darrera, en una “paila”, ens vam parar en meitat del camí a comprar coco ben fresquet acabat de tallar de l’arbre. Vam arribar a la platja i ja no recordo més d’aquell dia.

Podria explicar moltes més experiències que vaig passar en el meu país natal perquè un mes allà sembla poc quan ets gran però quan ets petit és com si fos tot un estiu. Només us vull deixar amb una foto d’una “paila”. És tot aquest maleter descpbert.

En busca de un mundo mejor

Bueno hijo… hace 10 años tuve que marcharme de Siria para Marruecos porque había guerra, exactamente me fui de refugiado a la ciudad de Oujda, en la frontera entre Marruecos y Argelia. Allí, estaba solo, había tenido que dejar a mi familia en Siria, sí, pero en otra ciudad. No podía arriesgarme a ir con ellos en busca de algo mejor sin saber lo que nos podía pasar en el día de mañana, si íbamos a tener comida el día siguiente, por eso los dejé con tu tío Mohamed. Recuerdo que, en Oujda, las instalaciones eran horribles, no era nada higiénico y la comida, no sé si era porque tenía mucha hambre, pero la sentí rica aunque no me llenaba el estómago. En ese entonces tenía mucho miedo a perder a mi familia y eso que me comprometí con ellos y con Al-lah a que encontraría un mundo mejor. Por lo visto no encontré algo deseable con ellos para poder vivir. Los perdí. La maldita guerra no me dejó disfrutar con ellos. Aunque ahora estoy aquí, contigo hijo, mi otra nueva familia

Com arribar a ser un bon estudiant

Primer de tot, per ser un bon estudiant i poder viure del que has estudiat, no has de suspendre cap assignatura. I per no suspendre cap, has de estar atent a la classe, no xerrar quan no toca i estudiar el suficient. Estudiar, sí, però no a última hora ni dos dies abans, ho has de fer una setmana abans per anar bé, i com per ser un bon estudiant no t’has de conformar només en aprovar sinó que també has de treure, com a mínim, un notable en cada assignatura. Segon, després d’haver fet bé l’estudi obligatori, l’ESO, t’ho has de prendre amb calma, hauries de triar a fer un batxillerat que les assignatures et siguin fàcils i que, sobretot, t’agradin. Continues igual o millor que abans, posant l’orella a classe i estudiant correctament. Tercer, quan acabes batxillerat, tens dues opcions i te’n vas a treballa o te’n vas a la universitat. Si vols arribar a ser algo més t’aconsello que vagis a la universitat. I com has estat un bon estudiant et poden becar i sinó, doncs, amb una mica de calers t’ho pagues amb algun treballet com, repartidor de pizzes o cambrer o una cosa per l’estil. Per acabar, quan acabis la universitat i treballis, ja podràs dir que has sigut un bon estudiant i que has pogut sobreviure.

THE STORY OF MY FATHER

This is one of the stories or anecdotes that my father, used to explain me. This happened in a secondary school next to the mountains. My father was 15 years old. In the playtime, he could go out of the school easily because the fence wasn't well done yet. He took a horse that was tied on a stick. My dad began to ride it on the playground and he greeted to people until the teacher told him: “Come here now Dilbert”, but my father, as he was nervous instead of the horse, he spurned the horse and the animal went on running. The horse headed to the fence; my dad was falling and he only was caught for the hair and the neck. Before it jumped the fence, he stop the horse for the rope. As the animal running, he went over him and landed on his feet. He tied the horse and he went directly to the address.

The 2000's

Mujeres y hombres y viceversa

Mujeres y hombres y viceversa (MYHYV) se emite en Telecinco de doce y media de la mañana hasta las dos y media de la tarde. Su género es el “dating show” o traducido al español, programa de citas o concurso de citas.

El plató se divide en dos partes: el público y los que están delante de ellos, que son los tronistas, más sus pretendientas. En el público se destacan cinco o seis personas. La más importante es la presentadora, Emma García, y después vienen los que comentan sobre lo que está pasando en el plató y sobre las  citas que han visto a lo largo del programa. Liz, Olaya, Tamara, éstos son unos de los que intervienen más en el programa. En cuanto los tronistas hay tres: Fede, Alex e Isaac. Ellos tienen pretendientas y ellos tienen que elegir de tantas que tienen, tres para tener citas con ellas. Ellos tres comparten una casa que es del programa. Conviven juntos y allí gracias a que la casa es grande hacen las citas.

Lo bueno de este programa es que siempre te sacan una sonrisa de la gracia que produce Fede ya que a veces no se expresa muy bien porque él es italiano. También te entretiene mucho y tienes ganas de saber lo que pasa. Cuanto más lo miras más ganas te dan de verlo porque al final de cada programa te deja con intriga. 

Too much pollution

I’m writing because I was in Barcelona with my parents last summer. We saw the grey sky. This photo shows Barcelona from above of the Tibidabo.

I think there are one or two reasons for this. Firstly, people have to use cars less often, so perhaps pollution would be reduced. Secondly, people should go walking or cycling.

The council should have some solution because if not, Barcelona looks ugly. They should do something to make it look prettier.

L'història d'en Mereneguera

Continuació de la narració 5

ACTE 1

(L’endemà l’Anna truca a en Merenguera)

Anna: Merenguera estic molt trista per el que em vas fer ahir.

Merenguera: Carinyu, ho sento... Et demano perdó. Reconeixo que ahir em vaig passar.

Anna: Et perdono amor meu, però que sigui l’última vegada que em facis això davant dels teus amics.

Merenguera: Gràcies amor. ¿ Vols que et vagi a buscar a casa per anar-nos a prendre un gelat al centre de la ciutat ?

Anna: Clar que sí, això no es pregunta. T’espero abaix. Fins ara.

Merenguera: Un petó fins ara.

ACTE 2

(Tots dos ja prenent-se el gelat, en el centre de la ciutat)

Anna: Mira qui hi ha allà davant, és l’Alba, no vull ni que li parlis.

Merenguera: Però...

Anna: Calla i fes-me cas!

Merenguera: Anna, ja estic fart que em cridis, em manis, en fi, de tu! A hores d’ara no vull estar amb tu, trenco aquesta relació.

Anna: A sí ? Doncs a prendre pel sac !

(L’Anna i en Merenguera se separen i agafen camins diferents, L’Anna cap a casa seva i en Merenguera cap a on està l’Alba)

Alba: Bondia Merenguera, Què fas aquí?

Merenguera: Bon dia, m’estic menjant un gelat. ¿ I tu que fas aquí?

Alba: Menjant-me un gelat.

Merenguera: Quina casualitat! - Canviant de tema -. Et vull dir una cosa molt seriosament.

Alba: Digues.

Merenguera: Doncs que estic colat per tu. ¿ Vols sortir amb mi ?

Alba: ¿ Tu no estàs sortint amb l’Anna ?

Merenguera: No, avui he tallat.

Alba: Doncs Merenguera, sincerament no vull.

(De sobte a l’Alba li truquen i...)

St. Esteve de Guialbes sale victoriosa

Los Juegos Olímpicos se disputarán en este pueblo de Girona gracias a su seguridad

St. Esteve de Guialbes, S.S

Estos últimos meses se han anunciado los candidatos a los Juegos Olímpicos del 2020. Las tres grandes potencias mundiales que se pelean para poseer el gran honor eran: Kawagoe (Japón), La Pointe (USA), y por último, St. Esteve de Guialbes  (España).

 Según las redes sociales, los españoles parten como menos favoritos, después siguen los japoneses y como favoritos, los americanos. Ayer se desvelaron todas las dudas. El ganador fue el pueblo español, St. Esteve, con un 70% de los votos; segundo quedaron los estadounidenses, La Pointe, con un 20% de los votos , y, por último, continuaron los japoneses, con un 10% de los votos. Un corresponsal del comité olímpico, declaró: “La seguridad ante todo”. El único pueblo que aprobó con excelente las pruebas de seguridad fue St. Esteve de Guialbes. Algunas de las pruebas consistían en la rapidez que tenían los policías en evacuar un estadio. St. Esteve tardó 45 min, La Pointe 1:30 hrs y Kawagoe 1:53 hrs. Gracias a su cronometraje, Guialbes salió victoriosa.                

 
Plaza mayor de St. Esteve de Guialbes

Fer les maletes per sempre

Hi ha un nen que des de primer de primària fins a secundària jugava amb mi a bàsquet. Sempre hem sigut befes, i sempre intentàvem estar junts per fer qualsevol cosa, jugar, anar al cine, anar a les fires d’Amsterdam, quedar per menjar frankfurts que tant ens agradaven, i moltíssimes coses més que hem fet durant molts anys. El 19 de juliol del 2008, amb 40 anys, tots dos, la gran amistat que havíem establert, es va trencar per complet. Per qüestions polítiques i econòmiques vam haver de fer les maletes, per marxar d’Amsterdam, però amb destins diferents per mala sort. Ell cap a Mèxic, concretament a la capital, Ciudad de México i jo cap a Bombai, a la Índia. Em vaig apuntar el seu número de telèfon per estar en contacte, però desgraciadament vaig perdre el mòbil. Vaig anar a una companyia per veure si podria tenir el mateix número de telèfon d’abans, així almenys ell em podria trucar però em van dir que no, que me’l tenien que canviar, encara que no l’hagués perdut el tenia que canviar per dos raons: una perquè si jo truques amb el mòbil de abans em vindria una factura inimaginable i dos, la menys important, els números de la índia tenen 12 xifres . Vaig intentar buscar-lo per Facebook i per twitter però desgraciadament no el vaig trobar. Així vaig perdre totalment el contacte amb ell. Definitivament vam fer les maletes per sempre.